Tots els alumnes, pares, avis, i tot el personal de l’escola .... vam arribar a l’escola amb molta expectació, estàvem nerviosos i il·lusionats. Es va passejar per les classes, va mirar amb molt d’interès les feines dels nens, el menjador que vam decorar amb bocins de poesies seves, fotos i retrats fets pels nens...
Mentre en Joan Margarit es passejava per les aules, els nens aprofitaven per preguntar-li coses
com :”on vius?, tens fills?, Has vist les nostres poesies? “ ...les seves preguntes.
Al jardí de l’entrada de l’escola els nens se’l miren, l’escolten, i molts surten per llegir-li poesies que havien fet pels jocs florals..
Ell també ens regala amb un poema de Machado.
Amb una fantàstica narració recolçada per dos
alumnes, un petit, un de gran i ell... com el poema.
Moltes gràcies .
Caballo de cartón
Era un niño que soñaba
un caballo de cartón.
Abrió los ojos el niño
y el caballito no vio.
Con un caballito blanco
el niño volvió a soñar;
y por la crin lo cogía...
¡Ahora no te escaparás!
Apenas lo hubo cogido,
el niño se despertó.
Tenía el puño cerrado.
¡El caballito voló!
Quedóse el niño muy serio
pensando que no es verdad
un caballito soñado.
Y ya no volvió a soñar.
Pero el niño se hizo mozo
y el mozo tuvo un amor,
y a su amada le decía:
¿Tú eres de verdad o no?
Cuando el mozo se hizo viejo
pensaba: Todo es soñar,
el caballito soñado
y el caballo de verdad.
Y cuando vino la muerte,
el viejo a su corazón
preguntaba: ¿Tú eres sueño?
¡Quién sabe si despertó!
Antonio Machado
