Aquesta és la pregunta que sorgeix una vegada passada la sorpresa, quan els pares es troben amb aquest fill diferent. Per a respondre-la, gens millor que recórrer a l'experiència d'altres pares que han passat per la mateixa situació i que es pot resumir en els següents punts
- No culpabilizarse, ni culpabilizar a la parella.
- Sol·licitar informació sobre la discapacitat del seu fill i les seves possibilitats de desenvolupament.
- Demanar ajuda personal, o per a la parella. Els grups d'autoajuda, formats per persones que viuen la mateixa situació, poden proporcionar orientacions pràctiques i ajuda psíquica.
- Sol·licitar informació sobre els centres públics mes pròxims, especialitzats en estimulació precoç i/o rehabilitació. La discapacitat no desapareixerà, ni disminuirà, però servirà perquè arribi a la màxima mobilitat o aprofitament possible de les parts afectades.
- Adaptar la casa el més possible a les necessitats del seu fill, perquè no tingui dificultats afegides.
- Buscar, amb temps suficient, un centre escolar normal amb programa d'integració, perquè estigui amb els altres, no a part, però rebent aquella ajuda complementària que necessiti.
- Estar al corrent de les possibilitats que tindrà per a gaudir el seu oci i temps lliure en companyia. Hi ha grups que treballen activament en aquest sentit.
- Informar-se de les ajudes econòmiques, o d'altre tipus, que té dret, i sol·licitar-les oportunament.
