De vegades, la família necessita buscar ajuda fora, precisament per a poder seguir acollint en la seva seno a una persona amb discapacitat en les millors condicions possibles. En aquest cas, la presència d'algú que substitueixi durant uns dies, o durant un temps tots els dies o alguns dies, és imprescindible. En ocasions, aquesta ajuda la presta altre familiar que no viu en la casa, un amic, un veí... Unes altres, es troba a través de l'associació d'autoajuda en la qual s'aglutinen famílies que viuen la mateixa situació.
Però la societat també ha d'oferir possibilitats d'ajuda i assistència de les quals puguin tirar mà amb continuïtat, o en una situació concreta.
Disposar d'una sèrie de serveis en aquesta adreça ("substitutius" és el terme que sol emprar-se, encara que tal vegada seria més exacte considerar-los complementaris), és una necessitat que ha de ser atesa. I ja existeixen, encara que encara sigui necessari oferir molt més.
Els programes de cures substitutives són una possibilitat de:
Disposar de temps per a atendre als altres fills.
Contar amb temps per a dedicar-lo a activitats complementàries.
Tenir temps per a un mateix.
Poder gaudir de curts períodes de vacances.
I tot això és, no només just, sinó indispensable.
